Ahir, 17 de febrer,
aconseguírem anar als tres puigs, sa Rateta de 1152 m, na Franquesa de 1100 m i
l’ Ofre de 1090 m, anomenats els TRES MIL, després d’ algunes convocatòries
fallides.
Hi anàvem amb ganes
de contemplar la panoràmica des de les altures i això, a mesura que pujàvem, vèiem
que seria impossible.
El dia estava
ennuvolat i boirós i desapareixia, a poc a poc el paisatge, per la boira
espessa, que fins i tot, dificultava el trobar-nos. Les fites casi
desapareixien de la vista i, això que està molt ben fitat, moltes roques i per
dins camamil·la, estepa joana, coixinet, mates i poc més. Ja casi tocam el cim
i no, seguim pujant i pujant per a finalment arribar a dalt on hi ha una creu
improvisada d’ alguna branca i agafada amb cinta adhesiva. Feim fotos per
recordar però sols la boira fa acte de presència i algun grup d’
excursionistes. Se'ns va fer difícil sa Rateta.
Hem de seguir
avançant i tenint algun dubte per on, trobam una forta baixada i hem d’ anar amb cura a patinar perquè poc s’ hi veia, començam altra volta a
pujar per coronar l’altre cim, na Franquesa. Ja un poc més fàcil.
Sols ens en queda
un, encara anam dins la boira i algunes gotes ens cauen per damunt. Alguns, dubten si seguir o esperar, però finalment els vint Trescadors que érem
decidírem pujar i amb altres grups ens vàrem trobar. Després d’ una forta i
empinada pendent i de tenir el consol de
que seria la darrera ens trobam al cim, amb la boira com única panoràmica i res
del paisatge que havíem imaginat. Quina llàstima, feim el propòsit d’ algun dia
tornar-hi anar!
La baixada va ser
més “light”, però llarga. Ens aturàrem a dinar dins un bosquet on hi havia
“overbooking” per aquelles altures i gaudírem de la nostra senya d’ identitat
cafetó, herbes dolces i de plàtan amb ametles torrades, per tenir forces per seguir.
Un bon camí trobam
però no ens imaginam que sigui tan llarg, uns cinc kilòmetres ens faltava per
arribar i molta gent vàrem trobar que els diumenges també va trescant.
En arribar al cotxe ens adonam que uns catorze km havíem caminat i unes sis hores i mitja havíem emprat. Amb uns estiraments vàrem acabar.
En arribar al cotxe ens adonam que uns catorze km havíem caminat i unes sis hores i mitja havíem emprat. Amb uns estiraments vàrem acabar.
Fins la propera!!!
Celebració del
primer aniversari de la PENYA TRESCADORS, dia 1 de març.
1 comentaris:
Encara que sigui un poc tard o endarrerida, dir-vos, que vaig vegent ses vostres sortides.
Aquest ès una llàstima la boira, ja que després de la dificultat (no és una sortida fàcil) ès important pot gaudir de les vistes. Sempre s'hi pot fer una escapada, ràpida, encara que només sigui a l'Ofre... i poder gaudir-ho. Salut, per fer camí trescadors.
Publica un comentari a l'entrada