CAMÍ DES CORREU

El passat diumenge sortírem d’excursió per a recórrer l’antic  o antiquíssim camí,  que comunica Esporles i  Banyalbufar i que data del 1401.

Començàrem a caminar des de  La Granja d’Esporles i no del poble, per així  estalviar un temps ja que volíem realitzar l’anada i la tornada, sempre que fos  possible.

A les 10:10h agafàrem la GR-221 i començàrem la pujada per un camí restaurat per l’ escola de margers de Palma i que encara  no han acabat la feina. Seguírem per dins un bosc d’ alzines,  molt ombrívol , amb arboceres que estan a  la plenitud i que ens aturàrem a menjar-ne.
Al camí hi ha trossos empedrats, de terra, havíem d’anar alerta a patinar ja que estava molt humit per les pluges caigudes durant els vint dies passats. Trobàrem forns de calç, sitges, restes de casetes de carboner i... ni restes d’esclata-sangs, sols algun bolet que no ens atrevírem a agafar. I així va anar passant tot el camí fins que  arribàrem  a les marjades típiques de Banyalbufar  on ja el camí està  asfaltat i cal dir que la majoria de les cases d’ aquest paratge gaudeixen de safareigs molt grossos que permeten el regadiu d’ aquestes terres i que tenen diferents formes, amb molta d’ aigua i que són un llegat dels musulmans.

Ja divisàvem el poble i, desprès d’ aquesta forta pendent ja pensàvem en la tornada. Dues hores i quaranta minuts tardàrem  però sense deixar de fotografiar aquests paratges i socialitzar-nos amb alguns veïns que anàvem trobant.

Dinàrem de pa i taleca, férem  un cafetó  i alguns pensaven en la possibilitat de tornar amb el TIB , degut a la forta pujada que ens esperava. Però, la Penyatrescadors som molt valents  i ja ens teniu en una  hora i quaranta minuts a La Granja d’ Esporles.

Una sortida guapa i llarga de més de setze quilòmetres  però fàcil,  ja que només cal seguir el camí, molt ben conservat i net.

PRÒXIMA  EXCURSIÓ :  PUIG TOMIR. Dia 12 de gener de 2014

SA COSTERA (des de Cala Tuent)

Sa Costera des de Cala Tuent  (Escorca)

10 de Novembre de 2013

L’inici de l’excursió és a la plaça de Selva on nou membres de la Penya ens trobam per desplaçar-nos en cotxe fins a Cala Tuent, paratge natural de la Serra de Tramuntana, digna de contemplació.

Arribam al restaurant de la cala i començam a caminar seguint les indicacions dels panells informatius de fusta que anam trobant (no té pèrdua). Seguim per dins el bosc de pins, mates, murta, càrritx, vegetació mediterrània… fins arribar al Coll de Na Polla on ja divisam unes vistes magnífiques sobre la Costera i on ja seguim el caminoi sense problemes i gaudint de la mar, amb maregassa, i del renou de les ones quan rompen a les roques ja que hi havia força vent.

Arribam a un altre panell informatiu amb una desviació que ens indica la baixada a la Fàbrica de S’Electricitat i la Font des Verger i per l' altra banda el caminoi que arriba al Mirador de Ses Barques. Una bona pendent, entre carritxeres, que hem de baixar per després tornar a pujar i 13 minuts tardàrem.

Arribam a la Font i trobam molta d’aigua acumulada en un gran safareig que l’any 1914 començaren a utilizar per donar corrent al poble de Sóller. Una bona informació ens donà el guardià de la casa que cada dia per arribar-hi quaranta-cinc minuts tarda, a peu.

Iniciam la pujada fins la desviació i  retornam  pel mateix camí. Uns 8 km en total caminàrem i quatre hores i un quart invertírem en fer-los.

Dinàrem a Cala Tuent ben asseguts vora la mar brava, renouera, espumosa i bella i gaudint de la nostra senya d’identitat: unes herbetes que havíem elaborat l’any passat.

Fins la propera, esperant que s’animin tots els Trescadors (Com més són, més riuen)

PROPERA EXCURSIÓ: DIA 8 DE DESEMBRE

CAMÍ DES CORREU (Recordau les normes)

Alaró-Orient-Alaró

AVUI,13 d’ octubre de 2013 començam la temporada d’ excursions tardor-hivern 2013-2014 amb una de senzilleta: Alaró-Orient-Alaró pel camí de S’ Estret o Artigues, Pas de s’ Escaleta, sa Plana de Cal Reis ( pròxima a Orient), Pas de S’ Estaló i  per tornar,  baixant per sa finca Es Rafal i altra cop Ses Artigues fins arribar a Alaró on ens hi esperava una bona torrada després d’ aquesta caminada.

Sortírem a les 9:40 h i arribàrem a les 14:40 h. No tot va ser caminar, gaudírem de la vegetació, les vistes del poble d’ Orient, de la badia de Palma… i també d’ unes bones arboces que estaven a la plena i ens posàrem les botes menjant-ne,  férem fotos i esperàrem una hora més o menys que rescatassin una companya.

Una incidència que va tenir final feliç  però durant una hora i mitja ens va tenir preocupats i molt, sabent que una trescadora es va desviar del camí i sense aigua, menjar i mòbil anava sense rumb. Ànims a la Trescadora!!! I enhorabona al  valent trescador que la va rescatar  T. Salvador.

A l’ arribada ens esperava una bona torrada, convidats pels amics Trescadors Toni i Margalida i que amb uns grapat d’acudits va fer que passàssim una tarda agradable.                                                               Gràcies!

La propera excursió : Sa Costera, dia 10 de noviembre de 2013

Esperam a tots els membres de la Penya!!!

 NORMES BÀSIQUES PER ANAR A TRESCAR:

-Ser responsables de les nostres possibilitats.

-Venir amb calçat adequat.

-Imprescindible portar aigua, pa i taleca.

-Puntualitat a les sortides.

-Excursió ( de moment ) cada segon diumenge de mes.

HERBES DOLCES 2013

I COM L' ANY PASSAT,UNES HERBETES TORNAM A PREPARAR ,

DESPRÉS D' UN BON DINAR, ELABORAT PER EN TONI DE CAMPANET.

PENYA ROJA I PUIG DES ROMANÍ

Els dotze Trescadors que érem sortírem de l' ermita de La Victòria a les 10,05h cap a la "Penya Roja" per un camí empinat que du a Sa Talaia d' Alcúdia i ens desviàrem per un caminoi cap a l'esquerra que ens va dur al nostre objectiu. Aquest és estret i està ple de carritxeres, garbellons, mates, pins...i alguna cabra, acompanyant-nos unes precioses vistes de les badies de Pollença i Formentor.

A mesura que feim camí ens acostam a una petita torre i divisam Cap Pinar,des de dalt d' un penyasegat a uns 200m sobre el nivell de la mar, atravessant  un petit túnel, dins la roca, per sortir a l'altra part de la muntanya i aguantant-nos a una cadena de ferro ja que el pas és molt estret i hem de passar d'un en un.

Trobam molta gent i turistes que volen descobrir el mateix que noltros. Cap Pinar, és  un lloc per contemplar-lo i seure una bona estona, però hem de seguir cap amunt per les fites que anam trobant i el paisatge canvia. Ja divisam el cap Farrutx, la serra d' Artà i part de la badia d' Alcúdia. Pujam per les roques on el terreny és bastant empinat, fins que som a dalt (345m), on ens hi espera un canó de vigilància, es Canó des Moro. Una boira en cinc minuts va aparéixer i desaperéixer (a l' hora de fer la foto). Contemplam unes vistes meravelloses en  un lloc estratègic.

La tornada va ser pel mateix camí però ens desviam per pujar al puig de Romaní, on gaudim d' unes vistes  increïbles de la part sud de la Penya Roja i on en trobam poc de romaní. Baixam per anar a l'ermita i amb ganes de dinar. L' excursió finalitzà a les 14,30h i aprofitàrem que era la fira de la sípia d' Alcúdia per anar a dinar-hi.

FINS LA PROPERA!!!

PRIMER ANIVERSARI DE LA PENYA TRESCADORS

ELS TRES MIL

Ahir, 17 de febrer, aconseguírem anar als tres puigs, sa Rateta de 1152 m, na Franquesa de 1100 m i l’ Ofre de 1090 m, anomenats els TRES MIL, després d’ algunes convocatòries fallides.

Hi anàvem amb ganes de contemplar la panoràmica des de les altures i això, a mesura que pujàvem, vèiem que seria impossible.

El dia estava ennuvolat i boirós i desapareixia, a poc a poc el paisatge, per la boira espessa, que fins i tot, dificultava el trobar-nos. Les fites casi desapareixien de la vista i, això que està molt ben fitat, moltes roques i per dins camamil·la, estepa joana, coixinet, mates i poc més. Ja casi tocam el cim i no, seguim pujant i pujant per a finalment arribar a dalt on hi ha una creu improvisada d’ alguna branca i agafada amb cinta adhesiva. Feim fotos per recordar però sols la boira fa acte de presència i algun grup d’ excursionistes. Se'ns va fer difícil sa Rateta.

Hem de seguir avançant i tenint algun dubte per on, trobam una forta baixada i hem d’ anar amb cura a patinar  perquè poc s’ hi veia, començam altra volta a pujar per coronar l’altre cim, na Franquesa. Ja un poc més fàcil.

Sols ens en queda un, encara anam dins la boira i algunes gotes ens cauen per damunt. Alguns, dubten si seguir o esperar,  però finalment els vint Trescadors que érem decidírem pujar i amb altres grups ens vàrem trobar. Després d’ una forta i empinada  pendent i de tenir el consol de que seria la darrera ens trobam al cim, amb la boira com única panoràmica i res del paisatge que havíem imaginat. Quina llàstima, feim el propòsit d’ algun dia tornar-hi anar!

La baixada va ser més “light”, però llarga. Ens aturàrem a dinar dins un bosquet on hi havia “overbooking” per aquelles altures i gaudírem de la nostra senya d’ identitat cafetó, herbes dolces i de plàtan amb ametles torrades,  per tenir forces per seguir.

Un bon camí trobam però no ens imaginam que sigui tan llarg, uns cinc kilòmetres ens faltava per arribar i molta gent vàrem trobar que els diumenges també  va trescant. 
En arribar al cotxe ens adonam que uns catorze km havíem caminat i unes sis hores i mitja havíem emprat. Amb uns estiraments vàrem acabar.

Fins la propera!!!

Celebració del primer aniversari de la PENYA TRESCADORS, dia 1 de març.