Ahir, 17 de febrer,
aconseguírem anar als tres puigs, sa Rateta de 1152 m, na Franquesa de 1100 m i
l’ Ofre de 1090 m, anomenats els TRES MIL, després d’ algunes convocatòries
fallides.
Hi anàvem amb ganes
de contemplar la panoràmica des de les altures i això, a mesura que pujàvem, vèiem
que seria impossible.
El dia estava
ennuvolat i boirós i desapareixia, a poc a poc el paisatge, per la boira
espessa, que fins i tot, dificultava el trobar-nos. Les fites casi
desapareixien de la vista i, això que està molt ben fitat, moltes roques i per
dins camamil·la, estepa joana, coixinet, mates i poc més. Ja casi tocam el cim
i no, seguim pujant i pujant per a finalment arribar a dalt on hi ha una creu
improvisada d’ alguna branca i agafada amb cinta adhesiva. Feim fotos per
recordar però sols la boira fa acte de presència i algun grup d’
excursionistes. Se'ns va fer difícil sa Rateta.
Hem de seguir
avançant i tenint algun dubte per on, trobam una forta baixada i hem d’ anar amb cura a patinar perquè poc s’ hi veia, començam altra volta a
pujar per coronar l’altre cim, na Franquesa. Ja un poc més fàcil.
Sols ens en queda
un, encara anam dins la boira i algunes gotes ens cauen per damunt. Alguns, dubten si seguir o esperar, però finalment els vint Trescadors que érem
decidírem pujar i amb altres grups ens vàrem trobar. Després d’ una forta i
empinada pendent i de tenir el consol de
que seria la darrera ens trobam al cim, amb la boira com única panoràmica i res
del paisatge que havíem imaginat. Quina llàstima, feim el propòsit d’ algun dia
tornar-hi anar!
La baixada va ser
més “light”, però llarga. Ens aturàrem a dinar dins un bosquet on hi havia
“overbooking” per aquelles altures i gaudírem de la nostra senya d’ identitat
cafetó, herbes dolces i de plàtan amb ametles torrades, per tenir forces per seguir.
Un bon camí trobam
però no ens imaginam que sigui tan llarg, uns cinc kilòmetres ens faltava per
arribar i molta gent vàrem trobar que els diumenges també va trescant.
En arribar al cotxe ens adonam que uns catorze km havíem caminat i unes sis hores i mitja havíem emprat. Amb uns estiraments vàrem acabar.
En arribar al cotxe ens adonam que uns catorze km havíem caminat i unes sis hores i mitja havíem emprat. Amb uns estiraments vàrem acabar.
Fins la propera!!!
Celebració del
primer aniversari de la PENYA TRESCADORS, dia 1 de març.
